PARENTAL ADVISOR: NO me hago responsable de los sentimientos que pueda herir.
Hoy el tema son las madres...
Una madre es el ser que más te ama sobre el globo terráqueo, pueden enfadarse, puedes no querer hablarle, puedes mil cosas, pero ella siempre estará ahí...
Pero algunas madres dejan de estarlo el día en que dices "Hey mamá, ¡SOY LESBIANA!" en ese instante por su mente pueden pasar varios pensamientos, desde aceptarlo desde el primer momento hasta querer llevarte a un psiquiatra pues creen que tienes esa enfermedad contagiosa.
En mi opinión todas las madres deberían apoyar a sus hijas porque HEY MAMÁS DEL MUNDO: SON SUS HIJAS!
Hemos estado 9 meses creciendo en sus entrañas, cómo para que ahora dejen de querernos por el simple echo de amar a otra mujer.
Yo siempre recordaré el día en que se lo dije a mi madre y no me creyó, y no lo hizo hasta que me descubrió en la playa besandome con ELLA, la bronca que me pegó y que ahora 2 años después lo acepta de putisima madre...
siesque... ¡te quiero tanto mami!
Enfín, queria poneros una canción sobre madres, pero no me deja el youtube ¬¬'
Espero que os guste y que no os tomeis nada de esto a mal :)
Sam.
PD: dedicado a dos madres en especial, ¿verdad Mhery?
lunes, 6 de septiembre de 2010
jueves, 2 de septiembre de 2010
Estereotipos I
Antes de ayer volví a salir vestida y maquillada de negro, hacia bastante que no lo hacía... Ya apenas recordaba el hecho de que todos me mirasen con caras raras, hablasen de mi, esos pequeños hechos que antes me llenaban de valor.
¿Nadie se da cuenta que estoy de luto?
¡Ah, no! Que sólo soy una pobre gótica... ¿Por qué la gente ha de juzgarlo todo sin saber?
Si agarras a tu novia de la mano: "Mira esa bollera"; Si vistes de negro: "Mira esa satánica..."
No soy una simple bollera, ni soy satánica, es más soy atea aunque no venga al caso aquí, soy una persona.
¡SÓLO SOY UNA PUTA PERSONA!
Así que señores, ¡dejen de mirarme como si fuese un animal de zoo! ¿O debo mirarles yo distinto por ser heterosexuales y pijos?
Sam.
PD: Pronto empezaré la grabación de un video titulado "Estereotipos". Con la ayuda de Mhery, Zanny y otras personas geniales que me darán su granito de arena :3
¿Nadie se da cuenta que estoy de luto?
¡Ah, no! Que sólo soy una pobre gótica... ¿Por qué la gente ha de juzgarlo todo sin saber?
Si agarras a tu novia de la mano: "Mira esa bollera"; Si vistes de negro: "Mira esa satánica..."
No soy una simple bollera, ni soy satánica, es más soy atea aunque no venga al caso aquí, soy una persona.
¡SÓLO SOY UNA PUTA PERSONA!
Así que señores, ¡dejen de mirarme como si fuese un animal de zoo! ¿O debo mirarles yo distinto por ser heterosexuales y pijos?
Sam.
PD: Pronto empezaré la grabación de un video titulado "Estereotipos". Con la ayuda de Mhery, Zanny y otras personas geniales que me darán su granito de arena :3
miércoles, 1 de septiembre de 2010
Només ho faig per tu I

AVISO: El texto que leereis a continuación es una historia basada en hechos reales.
Además de estar en su idioma original, en catalán.
Aquí os presento a uno de mis bebés. Gracias a él gané el "Concurs literari 2010" de mi insituto. Espero que os guste esta bonita historia que colgaré en 4 o 5 partes.
Los nombres, lugares y echos están alterados pues este no es lugar para desvelar realidades...
Només ho faig per tu. Capitol I.
El meu nom és Jana. Tothom diu que tinc una maduresa il•lògica per a la meva edat, però ningú sap el que passa realment pel meu cap. Si sabessin la realitat, s’allunyarien tots de mi.
Sóc una persona amb moltes pors, però la que més m’acolloneix és la soledat. Sé que tinc molts amics, però només puc confiar en alguns d’ells; els altres, de vegades penso que només em volen per conveniència, perquè com tots dirien: “Jana, m’encanta parlar amb tu perquè saps escoltar-me i dónes uns consells boníssims!”, pot ser que tinguin raó i sé escoltar bé... però, quan arriba l’hora de que m’escoltin a mi, mai explico tots els secrets.
Totes les meves amigues diuen que sóc una persona romàntica... Jo crec que només sóc una idiota fàcil d’enamorar, i aquesta és una de les raons del perquè m’odio. A la meva vida han passat coses molt diferents a les de la resta de les persones. Fa poc més de tres anys, vaig passar una malaltia que podia haver-me matat. Tenia 14 anys acabats de fer i em van diagnosticar leucèmia. Per culpa d’aquest càncer, he passat un any i mig fatal, tot i que els metges deien que em curaria, tenia massa por a la mort. Sempre he tingut una idea molt clara sobre aquest tema: La mort és així, mai es sap que passarà, ningú podrà saber mai el per què les persones morim... simplement, passa. La mort és un dels pitjors misteris de l' existència humana. Morim per guerres, morim per lluitar... I jo? Jo havia de morir per una maleïda malaltia.
Espero que os guste!
Sam.
PD:Un beso a Raquel, para cuando lea esto de parte "La niña" :D
Además de estar en su idioma original, en catalán.
Aquí os presento a uno de mis bebés. Gracias a él gané el "Concurs literari 2010" de mi insituto. Espero que os guste esta bonita historia que colgaré en 4 o 5 partes.
Los nombres, lugares y echos están alterados pues este no es lugar para desvelar realidades...
Només ho faig per tu. Capitol I.
El meu nom és Jana. Tothom diu que tinc una maduresa il•lògica per a la meva edat, però ningú sap el que passa realment pel meu cap. Si sabessin la realitat, s’allunyarien tots de mi.
Sóc una persona amb moltes pors, però la que més m’acolloneix és la soledat. Sé que tinc molts amics, però només puc confiar en alguns d’ells; els altres, de vegades penso que només em volen per conveniència, perquè com tots dirien: “Jana, m’encanta parlar amb tu perquè saps escoltar-me i dónes uns consells boníssims!”, pot ser que tinguin raó i sé escoltar bé... però, quan arriba l’hora de que m’escoltin a mi, mai explico tots els secrets.
Totes les meves amigues diuen que sóc una persona romàntica... Jo crec que només sóc una idiota fàcil d’enamorar, i aquesta és una de les raons del perquè m’odio. A la meva vida han passat coses molt diferents a les de la resta de les persones. Fa poc més de tres anys, vaig passar una malaltia que podia haver-me matat. Tenia 14 anys acabats de fer i em van diagnosticar leucèmia. Per culpa d’aquest càncer, he passat un any i mig fatal, tot i que els metges deien que em curaria, tenia massa por a la mort. Sempre he tingut una idea molt clara sobre aquest tema: La mort és així, mai es sap que passarà, ningú podrà saber mai el per què les persones morim... simplement, passa. La mort és un dels pitjors misteris de l' existència humana. Morim per guerres, morim per lluitar... I jo? Jo havia de morir per una maleïda malaltia.
Espero que os guste!
Sam.
PD:Un beso a Raquel, para cuando lea esto de parte "La niña" :D
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)