AVISO: El texto que leereis a continuación es una historia basada en hechos reales.
Además de estar en su idioma original, en catalán.
Aquí os presento a uno de mis bebés. Gracias a él gané el "Concurs literari 2010" de mi insituto. Espero que os guste esta bonita historia que colgaré en 4 o 5 partes.
Los nombres, lugares y echos están alterados pues este no es lugar para desvelar realidades...
Només ho faig per tu. Capitol I.
El meu nom és Jana. Tothom diu que tinc una maduresa il•lògica per a la meva edat, però ningú sap el que passa realment pel meu cap. Si sabessin la realitat, s’allunyarien tots de mi.
Sóc una persona amb moltes pors, però la que més m’acolloneix és la soledat. Sé que tinc molts amics, però només puc confiar en alguns d’ells; els altres, de vegades penso que només em volen per conveniència, perquè com tots dirien: “Jana, m’encanta parlar amb tu perquè saps escoltar-me i dónes uns consells boníssims!”, pot ser que tinguin raó i sé escoltar bé... però, quan arriba l’hora de que m’escoltin a mi, mai explico tots els secrets.
Totes les meves amigues diuen que sóc una persona romàntica... Jo crec que només sóc una idiota fàcil d’enamorar, i aquesta és una de les raons del perquè m’odio. A la meva vida han passat coses molt diferents a les de la resta de les persones. Fa poc més de tres anys, vaig passar una malaltia que podia haver-me matat. Tenia 14 anys acabats de fer i em van diagnosticar leucèmia. Per culpa d’aquest càncer, he passat un any i mig fatal, tot i que els metges deien que em curaria, tenia massa por a la mort. Sempre he tingut una idea molt clara sobre aquest tema: La mort és així, mai es sap que passarà, ningú podrà saber mai el per què les persones morim... simplement, passa. La mort és un dels pitjors misteris de l' existència humana. Morim per guerres, morim per lluitar... I jo? Jo havia de morir per una maleïda malaltia.
Espero que os guste!
Sam.
PD:Un beso a Raquel, para cuando lea esto de parte "La niña" :D
Además de estar en su idioma original, en catalán.
Aquí os presento a uno de mis bebés. Gracias a él gané el "Concurs literari 2010" de mi insituto. Espero que os guste esta bonita historia que colgaré en 4 o 5 partes.
Los nombres, lugares y echos están alterados pues este no es lugar para desvelar realidades...
Només ho faig per tu. Capitol I.
El meu nom és Jana. Tothom diu que tinc una maduresa il•lògica per a la meva edat, però ningú sap el que passa realment pel meu cap. Si sabessin la realitat, s’allunyarien tots de mi.
Sóc una persona amb moltes pors, però la que més m’acolloneix és la soledat. Sé que tinc molts amics, però només puc confiar en alguns d’ells; els altres, de vegades penso que només em volen per conveniència, perquè com tots dirien: “Jana, m’encanta parlar amb tu perquè saps escoltar-me i dónes uns consells boníssims!”, pot ser que tinguin raó i sé escoltar bé... però, quan arriba l’hora de que m’escoltin a mi, mai explico tots els secrets.
Totes les meves amigues diuen que sóc una persona romàntica... Jo crec que només sóc una idiota fàcil d’enamorar, i aquesta és una de les raons del perquè m’odio. A la meva vida han passat coses molt diferents a les de la resta de les persones. Fa poc més de tres anys, vaig passar una malaltia que podia haver-me matat. Tenia 14 anys acabats de fer i em van diagnosticar leucèmia. Per culpa d’aquest càncer, he passat un any i mig fatal, tot i que els metges deien que em curaria, tenia massa por a la mort. Sempre he tingut una idea molt clara sobre aquest tema: La mort és així, mai es sap que passarà, ningú podrà saber mai el per què les persones morim... simplement, passa. La mort és un dels pitjors misteris de l' existència humana. Morim per guerres, morim per lluitar... I jo? Jo havia de morir per una maleïda malaltia.
Espero que os guste!
Sam.
PD:Un beso a Raquel, para cuando lea esto de parte "La niña" :D
2 comentarios:
Pues que sepas que me gusta, y mucho.
Yo know I love it, te merecías ese premio literario y muchos más!
Te amo, WYIM *-*
Publicar un comentario