Només ho faig per tu II

Hoy os traigo la segunda parte de Només ho faig per tu.

Espero que os guste esta parte, y perdón por subir tan tarde.

Només ho faig per tu. Capitol II

Durant aquell any i mig que va durar el tractament, hi havia dies que tot era genial, volia menjar-me el món, curar-me i viure la millor vida possible...
Però la resta dels dies, els que eren majoria, volia morir-me, oblidar aquest Deu traïdor que m’havia venut al diable. Ma mare es passava els dies resant, i em deia que jo també havia de fer-ho, que Déu em salvaria. Jo només confiava en la meva música, les meves composicions i la meva estimada Bela, que era la meva guitarra elèctrica.

Havia aconseguit que els meus pares me la regalessin pel meu catorzè aniversari, i ara, hi havia la possibilitat que mai més pogués tocar-la, per això passava hores i hores tocant-la i explicant amb melodies tots els meus sentiments; dient-li al Déu, que segons la meva mare havia de salvar-me, que era un malparit i que volia recuperar la meva vida...

Sortosament, els metges tenien raó i vaig curar-me del tot, vaig recuperar la meva preciosa cabellera arrissada i morena i els meus ulls verds van tornar a tenir aquella brillantor juvenil. També vaig tornar a l' institut, i tot va tornar a ser com sempre.

Besitos,

Sam.