Tercera part de "Només ho faig per tu".
Espero que us agradi :D
Als 16 anys vaig conèixer a en Robert, era el típic noi descarat, guapíssim al que li anaven al darrera totes les ties bones de l'insti... Jo no volia semblar rareta, per això deia que m’agradava ell, tot i que realment em semblés un “guapot” més. Ell es va assabentar que m’agradava, i va coincidir que, d' entre més de quaranta ties que li anaven al darrera, havia de ser precisament jo qui li agradés. Em va demanar sortir una freda tarda de gener. Li vaig dir que sí, que l’estimava i que volia estar amb ell, tot i que, realment, el que volia era callar les veus de totes aquelles persones que deien que era una “bollera” pel fet que mai havia estat amb un noi i perquè sempre anava amb noies.
Potser tenien raó, jo mai he estat segura de si m’agradaven els nois o les noies, realment m'era igual, jo només volia estar amb una persona que em fes feliç i estimar-nos tots els dies.
Jo vaig haver de matricular-me en un altre institut on fessin el batxillerat artístic.
El primer dia que vaig arribar em vaig sentir molt atemorida, no sabia com seria tot, els companys, els professors, fins i tot, les matèries serien noves.
Sam.
1 comentario:
Només et puc dir que m'ha encantar, aquest i la resta dels capítols.. no se si hi han més, espero que si, tinc ganes de llegirne més.. :)
Publicar un comentario